“Si no haguessin matat el meu pare i el meu germà i no m’haguessin
atacat, no me n’hauria hagut d’anar“

Diallo, Guinea Conakry

Diallo va néixer a Guinea Conakry. Un país ric en recursos naturals, però en el qual la majoria de la població no té accés a serveis bàsics com l’aigua, medicaments o menjar suficient.
El pare de Diallo era militant d’un partit de l’oposició en un context social convuls. El Diallo també va participar en diverses protestes i vagues per l’educació pública. Moltes d’aquestes protestes són reprimides.

Una matinada, un grup d’homes armats amb matxets van anar a buscar el Diallo i el seu pare. Els crits els van alertar i van intentar fugir, però els van agafar i van matar el pare i el germà petit del Diallo.

En la cultura fula, a la qual pertany el Diallo, els fills han de quedar-se amb la família del pare després de la mort d’aquest, i la mare ha de tornar al seu poble natal. Llavors, ell va expressar a la família del seu pare el seu desig d’estudiar, però no li ho van deixar fer. Aleshores va marxar de Guinea Conakry, amb només 14 anys.

Un viatge a la recerca d’estudis

El Diallo volia estudiar en un altre país africà. I com tenia un oncle a Benín, va anar cap allà. Va explicar al seu oncle que volia estudiar, però ell el va obligar a treballar mentre li deia que ja estudiaria més endavant. Després de 8 mesos, Diallo va deixar la casa del seu oncle.
Va estar un temps dormint al carrer i fent qualsevol mena de feina. Fins que un amic li va dir que havia aconseguit arribar a Itàlia. I va decidir anar cap a Europa, a la recerca d’un futur. Amb els pocs diners que hi havia reunit, va anar de Benín fins a Níger amb autobús, després fins a Algèria i finalment al Marroc.

El seu viatge va ser molt dur. Va intentar entrar per Melilla, però la policia marroquina els va agafar a ell i als altres companys de viatge, els va colpejar i els va portar a un altre poble més allunyat de la frontera. Llavors va anar a Tànger i va acabar vivint en un campament al bosc.
El desembre de 2016 va saltar la tanca de Ceuta. Tenia ferides de les concertines, però va córrer fins al CETI. En arribar, el centre estava abarrotat. Van disposar tendes de campanya al pati i a l’aparcament del centre eqüestre que hi ha al costat. Diallo, igual que la resta de residents, no es queixava. Desitjava que el traslladessin a la península. A Ceuta va rebre classes d’espanyol i informàtica bàsica. Estava bé per començar, encara que el seu somni és anar força més enllà i estudiar medicina o periodisme.

Després d’uns tres mesos en el CETI, Diallo va ser traslladat a la península. Ja a Europa, pensa en l’opció de sol·licitar asil, alhora que recorda: “Si no haguessin matat el meu pare i el meu germà i no m’haguessin atacat, no me n’hauria hagut d’anar”.
Diallo és un pseudònim sota el qual s’amaga la veritable identitat d’aquest guineà, que ara viu a sòl europeu.