skip to Main Content
CCAR_Nous-Testimonis_01

‘Cada nou líder que tenim és assassinat’

Irene Ramírez, Colòmbia

La Irene Ramírez és representant legal de l’Associació Campesina del Valle del Río Cimitarra (Colòmbia), una organització compromesa amb la reserva del medi ambient i els drets humans.

La Irene és una dona camperola. En 2007, el seu col·lectiu representava uns 25.000 camperols i tenia unes 12 persones a presó per raons polítiques. És llavors quan la Irene va passar a ocupar un rol més actiu en l’organització, després de l’assassinat del seu germà, juntament amb altres persones. ‘Ell tenia vint-i-tres anys i el van matar pel seu treball dins l’organització. Quan passen aquestes coses una sent que se li’n va la vida, vaig passar el meu dol, em van acompanyar tota la meva família, les meves amistats i l’associació, però finalment vaig prendre la decisió de ficar-m’hi de ple. Havia arribat el moment de reclamar els nostres morts, s’havia de tirar endavant i donar veu a les camperoles’, narra.

Actualment, l’associació se centra en la defensa del territori i els drets humans, en el marc dels acords de pau. Defensen els drets de les lideresses camperoles, moltes de les quals estan sent assassinades. També la terra i les reserves de les comunitats, davant l’envestida de grans empresaris que les compren de manera il·legal.

’

A la zona del Cauca, quan veus les notícies et quedes ben preocupada. A la nostra regió hi ha situacions molt difícils, les zones urbanes estan sent ocupades pels narcotraficants, l’expansió de la droga està guanyant, ja no sabem què fer perquè això no toqui les nostres famílies. Que estigui passant tot això, que l’Estat ho sàpiga i no faci res, fa molt mal. Són drets fonamentals que se’ns estan negant. Se’ns està negant viure del que ens fa somiar. Cada nou líder que tenim és assassinat’, explica la Irene.

La maquinària de l’Estat està bloquejant els interessos de la comunitat i acabant amb un territori que és molt ric. El fracking està creixent a la regió. El govern ha permès a grans empreses explotar el territori i acabar amb rius, deixant les poblacions en la misèria, sense aigua, sense aliments, una terra improductiva. ‘El deixar fer de l’Estat, la falta de voluntats polítiques per entendre les nostres realitats i aplicar d’una vegada per tots els drets dels camperols o que almenys s’apliquin els acords de pau són molt frustrants’, valora la Irene.

Tot i que des de fa quatre anys i amb els acords de pau encara s’estan perdent més vides i tot està sent molt més complicat en els territoris, les comunitats continuen lluitant perquè cessin els assassinats de les lideresses camperoles, pel reconeixement dels seus sabers i per seguir implementant els acords sobre el territori. ‘És el somni d’aquells que avui ja no hi són. I el que nosaltres volem que algun dia es faci realitat pels nostres fills. És un somni a futur, una tasca que hem dut a terme entre homes i dones’, diu la Irene.

ALTRES TESTIMONIS

Spitou Mendi (Senegal): portaveu del SOC-SAT Almeria
Clara – Colòmbia
Roland Fosso – Camerun
Sergii
Eva – Nicaragua
Back To Top