“Vam pensar que els acords de pau canviarien les coses, però les defensores de drets humans estem en major risc encara”

Carlos Morales, Colòmbia:

El Carlos Morales és dirigent camperol de la Corporación acción humanitaria por la convivencia y la paz del Nordeste antioqueño (CAHUCOPANA), de Colòmbia. La seva organització fa 15 anys que treballa amb les comunitats mineres i indígenes als municipis del nord-est. Exigeixen que es garanteixin els drets humans d’aquestes comunitats.

El Carlos ve d’una família de dirigents camperols. El conflicte colombià els ha tocat de fons. ‘A Colòmbia hi ha tres opcions: et fas militar, fas membre de la guerrilla o defensora dels drets humans. El meu pare ha estat tota la vida defensor; la meva mare va estar presa per un fals positiu; a la meva germana la van desaparèixer i a mi em van fer un atemptat als 12 anys. Vam viure múltiples desplaçaments pel conflicte. Per això, als 14 anys em vaig fer activista’, explica.

CAHUCOPANA fa denuncia, incidència i visibilització de la problemàtica que viu la seva comunitat. Denuncien l’impacte de la petita i mitjana mineria, i resisteixen davant l’expansió dels projectes de les multinacionals que volen explotar la seva regió, molt rica en or. Les organitzacions com la del Carlos reben també la pressió d’altres actors interessats, com els paramilitars i l’Estat colombià. Però han sabut organitzar-se i articular una ‘resistència campesina’.

Les comunitats de pagesos estan així enmig d’un conflicte i d’interessos. ‘Vam pensar que els acords de pau canviarien les coses, però al contrari, el problema social s’ha estès i les defensores de drets humans estem en major risc encara. Estan matant defensores del medi ambient. Les nostres carrers estan controlats pels paramilitars’, denuncia el Carlos. De fet, estan havent-hi desplaçaments de lideresses socials pel risc i abandonament de la seva feina comunitària.

‘Cada vegada més pensem que hem de continuar somiant. Insistim en el fet que els somnis estan en les comunitats de camperols, a les comunitats indígenes, a les comunitats afrodescendents, a la resistència pacífica. La gent està allà i la gent segueix somiant amb una vida digna, amb inversió social, amb propostes col·lectives. Aquest país ha de canviar, i té amb que canviar. Hem de generar que les comunitats puguin viure a la seva terra’, rebla.