skip to Main Content
testimoni-margarita-pineda

Els pobles originaris estan migrant de les seves terres, perquè els rius s’estan assecant i les muntanyes contaminant-se’

Margarita Pineda, Hondures

La Margarita Pineda és una activista hondurenya de la comunitat lenca. Ella és de Marcala, però viu a San José; tots dos municipis estan situats al departament de La Paz.

La Margarita lluita per la defensa de drets humans, la terra, el territori i béns comuns. Malgrat és originària d’Hondures, considera que aquesta no és només una causa pel seu país, sinó per la terra en general. És una de les moltes dones que exerceixen de defensores del territori a l’Amèrica llatina.

Allà, els pobles originaris estan organitzats per defensar-se davant l’accionar de les grans empreses extractives que s’han instal·lat al territori i que han causat una important destrucció. Estan patint els efectes negatius d’aquestes iniciatives, que molt sovint els empresaris anomenen com ‘projectes de desenvolupament’.
Els pobles indígenes també estan sent afectats pel canvi climàtic i estan preocupats perquè s’han fet una sèrie de concessions a mineries, elèctriques, eòliques i altres projectes extractius.

La Margarita comenta com, fa uns anys, la gent tenia un tros de terra on cultivar el seu menjar. Ara, però, moltes vegades ja no el té, bé perquè l’ha cedit o venut a una empresa o bé perquè aquesta, amb enganys, l’hi ha robat. Així, els pobles originaris estan migrant de les seves terres, perquè els rius s’estan assecant i les muntanyes contaminant-se.

Les opcions que els queden, com a pobles indígenes i com a pobres, gent de camp i pagesos, són molt poques, perquè el govern no ha portat a terme mesures pal·liatives per aquests problemes. Llavors, les persones que migren usualment es converteixen en indigents, sense terra, sense feina, sense habitatge.

Actualment moltes de les companyes de lluita de la Margarita, defensores com ella, estan sent criminalitzades, processades judicialment o assassinades. Ella recorda el cas de la Berta Cáceres, a la qual van assassinar per defensar el territori i les indígenes. De fet, la Margarita i els seus companys es pregunten sovint què passaria si els que estiguessin en lloc de la Berta fossin ells mateixos, que lluiten sense visibilitat. La pregunta no és estranya: són diversos els casos de companys assassinats a la zona i no s’han esclarit.

La Margarita, però, es declara optimista. Espera que un dia millori una mica la situació i com a mínim es deroguin els decrets legislatius que van donar pas a la concessió dels seus territoris. Aquesta és una de les fites més importants del moviment, perquè els seus territoris estan cedits als empresaris d’hidroelèctriques mineres en concessió a 40 i 50 anys. Aquestes transnacionals, denuncien, no paguen impostos a les municipalitats. ‘No tenim, com a poble, cap benefici pel fet d’acollir aquestes empreses’, rebla.

ALTRES TESTIMONIS

Spitou Mendi (Senegal): portaveu del SOC-SAT Almeria
Eva – Nicaragua
Irene Ramírez – Colòmbia
Yolanda Oquelí
Sergii
Back To Top