skip to Main Content
testimoni-sergii

“Vam haver de deixar casa nostra per la guerra i l’escassetat de medicaments. Estic rebent tractament i he de prendre medicació de per vida”

Sergii, Ucraïna

Sergii i la seva dona, Iryna, són d’Ucraïna. En Sergii tenia reconegut el grau de discapacitat més alt al país, després d’haver de fer-se un trasplantament a causa d’una disfunció renal i rebre diàlisi durant més de 3 anys.

Però, el 2014 la guerra va assolar el territori i l’accés als serveis sanitaris essencials es va complicar greument a causa de la situació militar a l’est. A més, va començar a haver-hi escassetat de medicaments i material mèdic d’un sol ús. Així, en Sergii no podia comptar amb el subministrament de líquids necessaris per a la diàlisi. El seu metge li va donar l’avís que deixarien de realitzar diàlisi als pacients, tallant el tractament primer als que estaven en condició més greu pel fet que tenen menys possibilitats de sobreviure. Ell era un d’ells.

Sense l’atenció adequada, la seva situació va empitjorar i li van donar una setmana de vida. El febrer de 2015, en Sergii i la seva dona van decidir deixar Ucraïna urgentment per intentar salvar-lo. Van haver de deixar enrere una vida acomodada i els seus familiars i es van traslladar a Espanya, on vivia la germana de l’Iryna, buscant una atenció sanitària que li permetés continuar vivint.

Van demanar asil a l’estat espanyol i van començar a aprendre castellà i a adaptar-se a una nova vida. Sergii va rebre tractament i va haver de sotmetre’s a diverses intervencions. Ha de continuar anant a controls mèdics periòdics i prendre una forta medicació de per vida, però la seva situació mèdica sembla estar sota control. Aquí, igual que a Ucraïna, li han reconegut un alt grau de discapacitat.

No obstant això, el 2017 tant la seva dona com ell van rebre una notificació que els informava que la seva sol·licitud d’asil era denegada. Van plantejar un recurs i Sergii va rebre la resposta que el seu expedient tornaria a ser estudiat, mentre que l’Iryna va haver de tornar a demanar asil. Avui dia segueixen sense una resposta i amb el temor de les conseqüències que podria tenir per a la salut de Sergii que les seves sol·licituds d’asil siguin definitivament denegades.

ALTRES TESTIMONIS

Karen Izolda – Mèxic
Carlos Morales – Colòmbia
Margarita Pineda
Diallo – Guinea Conacrky
Irene Ramírez – Colòmbia
Back To Top