“Des del moment que vaig començar a alçar la veu en les assemblees, van començar les amenaces”

Yolanda Oquelí, Guatemala

La Yolanda va créixer a la capital. Però, va decidir tornar al seu lloc de naixement, a l’entorn rural conegut com “La Puya”, per posar un negoci de fertilitzants.

A la Puya s’estava desenvolupant un pla d’extraccions mineres. La població va començar a tenir dificultats per la contaminació i la manca d’aigua potable a la zona. Llavors la Yolanda, que havia sigut la primera dona a entrar als grups que lluitaven per defensar la importància de la sostenibilitat del medi ambient de La Puya, va decidir presentar vídeos a les comunitats per informar la població del que estava passant i demanar la participació en aquesta lluita de la ciutadania de la zona, especialment a les dones.

La Yolanda defensava que aquest moviment havia de ser pacífic, ja que no es podia combatre la violència amb més violència. Amb la participació de les dones, a més, s’aconseguia que el Govern s’ho pensés més en el moment de respondre agressivament a les accions del col·lectiu. Per això La Puya va rebre un fort reconeixement i suport tant en l’àmbit nacional com internacional.

Però el fet de ser la cara visible d’aquest moviment va fer que la Yolanda comencés a rebre amenaces. Primer les va rebre al seu mòbil, i més tard començarien les pintades a casa seva, dels seus pares i del seu negoci. Fins que les amenaces es van concretar.

Un dia van posar una bomba a casa seva. La Yolanda pensava que era una tàctica per intimidar-la, encara que la seva família patia per ella. Però s’equivocava. Dies després, uns pistolers van disparar contra ella, ferint-la greument.

Llavors va ser conscient de fins a quin punt és perillós el que feia, encara que en sortir amb vida d’aquesta experiència va mantenir la seva determinació. Considerava que això demostrava que el que estava fent era molt important. I va pensar que no la podrien fer callar.

Va seguir lluitant mentre que canviava de domicili i d’identitat per intentar protegir-se a ella i a la seva família. Però les amenaces van tornar a arribar, fins i tot als seus fills. Fins que va decidir deixar el seu país.

Quan va prendre la decisió, sentia que perdia la seva lluita. Que la “mataven en vida”. Però en arribar a l’estat espanyol, va veure que podia seguir la seva lluita d’una altra manera, denunciant des d’aquí les vulneracions als drets ambientals.

Ara la Yolanda posa èmfasi en la joventut, en la que confia per aconseguir un canvi. Encara que ella no arribi a veure’l.