“Sóm treballadors sotmesos, com exclaus.”

Spitou Mendi, Senegal: Portaveu del SOC-SAT d’Almeria

L’Spitou Mendi va arribar a Almeria l’any 2001. Venia de Senegal, on havia estudiat Filologia Hispanoamericana a la Universitat Cheikh Anta Diop de Dakar i havia treballat durant més d’una dècada com a professor d’idiomes i literatura. Va anar a parar a La Mojonera, un poble almerienc de menys de 10.000 habitants envoltat de cultius d’hivernacle. De seguida es va implicar en les lluites sindicals que reclamaven el respecte dels drets dels treballadors i treballadores del camp.

Si hi ha una paraula per resumir el que són aquests treballadors, diu, és que són treballadors submisos i com a esclaus, estan obligats a fer-ho. Els treballadors del plàstic, com se’ls sol anomenar, no tenen veu, no poden denunciar les seves condicions laborals perquè la seva situació administrativa, sense documentació, els obliga a callar. La por a ser deportat, a perdre la feina, els acompanya durant tota la seva història migratòria.

L’Spitou denuncia que és el sistema el que demanda aquesta mà d’obra. A la vegada, molta gent marxa dels seus països amb un objectiu precís. Darrere de cada migrant hi ha un objectiu migratori. Però no vénen a robar la feina, a beneficiar-se de prestacions, perquè no hi ha prestacions a cobrar. Els treballadors del plàstic no cobren res, perquè després de 10 o 15 anys no tenen prou anys cotitzats per a tenir prestacions. Moltes vegades, després de treballar anys se n’adonen que els han robat el seu jornal, la seva peonada.